Valoració de CCOO de Catalunya dels continguts de la roda de premsa d'inici de curs de la Consellera d'Ensenyament Irene Rigau


Introducció

Dades oficials. Pressupostos aprovats Generalitat de Catalunya


Any
2010
2011
2012
Variació acumulada
Pressupost Generalitat
32.518.727.500
33.929.400.000
33.530.500.000
+1.011.772.500
+3,1%
Pressupost Ensenyament
5.317.611.671
4.834.200.000
4.595.900.000
-721.711.671
-13,57%
% Ensenyament sobre el total
16,35
14,24
13,7
Aquestes són les xifres aprovades en el Parlament de Catalunya en els pressupostos dels anys 2010, 2011 i 2012. Com es pot comprovar, l’evolució del pressupost de la Generalitat no té la mateixa tendència que el pressupost educatiu. La reducció del pressupost del Departament d’Ensenyament no es justifica per una baixada general i proporcional del pressupost global:  és, doncs, una decisió política.
Però aquests diners no són els que realment s’estan gastant. El que no podem dir amb exactitud és QUANT s’està gastant. Els comptes del govern de la Generalitat de Catalunya són opacs per tres raons:

    S’han prorrogat pressupostos de 2012, però amb el deute creixent i la reducció dels ingressos, els economistes avaluen en 2.000M€ la retallada efectiva de la despesa del conjunt dels Departaments per al 2013, que no s’ha detallat ni discutit al Parlament, però que en algun grau està afectant l’educació.
  La llei de pressupostos de 2012 introduïa una novetat. Els Departaments tenen capacitat per modificar internament la distribució dels diners que es va aprovar al Parlament. Poden estalviar en una partida i dedicar aquests diners a una altra. Com que no s’ha presentat l’execució dels pressupostos de 2012, no coneixem quina ha estat la distribució de la despesa real. Es tracta d’una pràctica poc democràtica, ja que s’aprova una cosa i després se’n fa una altra, sense que el Parlament sàpiga quant ni com ni per què.
      Després de la Llei de Pressupostos, a l’ensenyament s’han produït tres retallades molt importants (no úniques, però sí les més grans) que no s’han quantificat oficialment.
      Les derivades del Decret Wert, d’abril de 2012, que augmenten les ràtios i redueixen les substitucions. També afecten programes com Educa3, el programa PROA de reforç, l’1x1 d’extensió de les TIC...
      Les derivades de la retallada d’una paga (-7% salari) a tot el personal dependent de pressupostos de la generalitat (també d’empreses concertades o subvencionades)
      El no finançament de les escoles bressol municipals que s’acaba d’anunciar.

Només podem treballar, doncs, amb estimacions a partir d’inicis de 2012. CCOO estima la davallada pressupostària des que governa CiU (desembre  de 2010-setembre 2013) entre un 17% i un 20% sense comptar els pressupostos de la Universitat, que estan en un altre departament. Aquestes xifres coincideixen amb les de l’estudi que s’està realitzant a la UAB, encapçalat per Xavier Bonal, llicenciat en economia i doctor en sociologia, especialitzat en temes educatius.

1.     ELS MENJADORS ESCOLARS I LES BEQUES
 Dades oficials. Pressupostos aprovats Generalitat de Catalunya
La partida consta com a beques i ajuts a l’estudi i comprèn les beques de menjador, a més d’altres ajudes per a materials i llibres de text...
2010
50.902.690
2012
11.100.000
 39.802.690
-79.19%
Dades CCOO:
El monitoratge que treballa en els menjadors escolars i altres activitats extraescolars i complementàries en els centres educatius de Catalunya ha passat d’unes 25000 persones al 2010 a unes 17000 a final de curs passat. La pèrdua d’ocupació afecta unes 8000 persones i la resta ha sofert reduccions de la seva jornada i salari.
La consellera va afirmar que, a través d’una redistribució interna dels pressupostos del seu departament, havia aconseguit el curs passat 32M€ i aquest 34M€.
Pot explicar de quina altra partida els ha tret?
Pot explicar per què ha baixat dels 50M€ que s’havien pressupostat l’any 2010, quan les necessitats de les famílies eren objectivament menors?
Pot explicar quina quantitat dedica a les beques de llibres i material escolar?
Pot explicar per què el curs passat va pagar les beques a final de curs posant les empreses i les famílies en una situació límit?
2.     52 CENTRES AL PLA DE PLURILINGÜISME
Dades oficials:

Pressupostos aprovats Generalitat de Catalunya. Formació del personal docent

2010
8.189.460€
2011
4.564.267€
2012
850.000€
La consellera afirma que es modifica la formació inicial del professorat futur, però també és clau la formació contínua, la investigació i la innovació educativa. Que té un pressupost ridícul, de 8 € per docent i any (docents pública i concertada).
La formació del professorat, en la recerca internacional, es revela com un dels elements clau de la millora dels resultats escolars, i una de les inversions més eficients, per al plurilingüisme, i per al conjunt del sistema.
Tal i com afirma la nota de premsa de la consellera, hi ha uns 1400 centres a Catalunya que estan treballant en millorar l’aprenentatge de llengües estrangeres, sobretot l’anglès. Han fet diferents tipus de projectes i pràctiques.
És una novetat que aquest any se n’hi incorporin 52 més?
Quins resultats han obtingut les 1400 experiències? S’han avaluat? Està el Departament en condicions d’identificar i estendre les pràctiques més exitoses? Seria molt important aquesta actuació perquè els resultats de les avaluacions de competències en llengua estrangera són dolents pel nivell mig detectat i per l’enorme desigualtat entre alumnes d’una mateixa edat.
En l’aprenentatge d’una llengua estrangera hi ha al menys dos elements clau: les ràtios per a la pràctica oral (entre 8 i 14 en els estàndards internacionals) i la formació del professorat. Les ràtios augmenten, el professorat disminueix i per tant no es poden fer desdoblaments d’un grup per a la pràctica oral, i el pressupost de formació contínua del professorat és pràcticament nul.
3.     AUDITORIA PEDAGÒGICA ALS 96 CENTRES AMB MÉS D’UN 30% D’ALUMNES AMB UN NIVELL BAIX
Atenció, la consellera situa l’auditoria només en els elements interns del centre: recursos materials, metodologies, organització d’horaris... Hi ha elements de l’organització del sistema educatiu amb gran influència en els resultats, segons indiquen tots els estudis nacionals i internacionals, per exemple la segregació escolar. Les modificacions en l’accés a l’escolarització que ha aplicat la conselleria, des de la LEC, no redueixen la segregació escolar sinó que l’aprofundeixen.
Tot i així, benvingudes siguin les avaluacions si deriven en compromisos de millora.
4.     PLA INTENSIU DE MILLORA A PRIMER D’ESO (PIM)
Des de la LOGSE (1990), quan es crea l’ESO, el sistema educatiu té previst el suport a l’alumnat amb dificultats dels nivells obligatoris. Utilitzem habitualment el concepte atenció a la diversitat. A Catalunya, els anys 1995, 2001 i 2005 se signen acords sindicals que augmenten el professorat de cada centre per assegurar l’atenció a la diversitat. També es desenvolupa l’assessorament extern des dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic, els equips de coordinació de llengua i cohesió social, integradors socials i altres professionals.
Des de 2010, el Departament té la política de reducció d’aquest personal, tant dins del centre. No podem, per falta de dades oficials, quantificar quina quantitat del professorat i perdut correspon a aquesta funció, que està afectada també per la no cobertura de substitucions. El Departament ha establert en una resolució que es deixi de fer qualsevol activitat de reforç quan hi ha baixes de professors sense cobrir, i que es prioritzi l’atenció ordinària al grup classe.
Fins al 2010, cada centre, amb la supervisió de la inspecció i l’assessorament extern, organitzava l’atenció a la diversitat amb autonomia, per adequar-se a la seva pròpia realitat. Des que governa CiU, la consellera Rigau ha decidit com s’ha de fer aquest suport a primària (SEP) i ara ho fa a 1er d’ESO(PIM), de manera uniforme per a tots els centres públics.
Els estudis internacionals sobre polítiques educatives indiquen que l’autonomia dels centres per fer projecte propi, relacionat amb l’entorn, és un factor d’èxit educatiu, i així ho predica l’exposició de motius de la LEC. CCOO considerem que és una política desencaminada, i ens sorprèn que es publiciti com una novetat: fa prop de 20 anys que aquests alumnes tenen activitats de suport i reforç.
5.     ESCOLA INCLUSIVA
 L’alumnat més vulnerable és el més perjudicat per les retallades.
La LEC aposta per l’escola inclusiva. És a dir per treballar en l’escola ordinària també amb alumnes amb discapacitats severes: sensorials, motrius i intel·lectuals.
Comptem bàsicament amb tres tipus de recursos:
-USEE (Unitats de suport a l’educació especial). Alguns centres s’especialitzen en l’atenció a algun tipus de discapacitat (auditiva, espectre autista, visual, motrius...) El departament hi ha incidit amb un augment de jornada (ni retribuït ni pactat) d’atenció directa del personal educador.
-Vetlladores i vetlladors. Ja fa molts anys que el Departament va externalitzar aquest servei, que es presta amb personal molt precari. La despesa ha caigut un 10% anual en els últims tres exercicis.
Dades oficials: concurs de licitació 2013-2104 per a vetlladores
  •  L’any passat el pressupost de licitació era de 9.843.768,48€ (sin IVA) i aquest és de 8.811.239,28€ (sense IVA).
  • Igualment hi ha una reducció en la licitació del personal per a les Unitats d’Escolarització Compartida(UEC) d’un 10%. Adjunto document que vam presentar al Síndic de Greuges

1.     INCREMENT ALUMNAT, ESTABILITAT PROFESSORAT: REBAIXA DE RÀTIOS?, TANCAMENT DE CENTRES, PÈRDUA DE CONCERTS.
Dades oficials. Dossiers inici de curs del Departament. Resolucions de plantilles
Evolució professorat ensenyament públic. Mai no es faciliten dades sobre professorat en ensenyament concertat que paga igualment del departamento
2010
67.054
2011
66.699
2012
63.962
2013
63.962
-3.092

Aquesta és la pèrdua d’ocupació estable, fixa. Plantilla estructural.

Hi ha hagut una pèrdua d’ocupació temporal (substitucions) que calculem en unes 1000 persones.
CCOO considera inadmissible la situació contractual del professorat substitut. Arriben al centre després de 15 dies  des que es produeix la baixa i el seu contracte és del 86% de la jornada del titular desmuntant tota l’organització dels centres educatius.

CCOO denúncia aquesta contractació en precari i que només es fa a Catalunya i no deixarà de lluitar per canviar-la.
Evolució del nombre de l’alumnat (presencial) 
(L’alumnat és de tot el sistema educatiu, concertada i privada inclosa)

2010
1.246.278
2011
1.280.232
2012
1.284.826
2013
1.295.006
+48.728
No hi ha manera de correlacionar les dades perquè no es facilita la informació de forma comparable.
Sabem però que s’estan tancant centres públics i privats. Alguns ja han tancat del tot, i d’altres han començat un procés d’extinció (no traient oferta de P3, i cursos següents en anys successius). Més els tancaments de grups tant a pública com a concertada. No ens surten els comptes amb les ràtios. L’IDESCAT preveu creixement de la població escolar fins a 2020.
2.     EXTENSIÓ DE LA FP
 Tot i que tenim discrepàncies en el model i que el creixement és insuficient, tant a FP, com a PQPI, com a adults, com a EOI, l’increment en FP és la millor notícia de l’ensenyament. No aconseguim tenir dades oficials sobre llistes d’espera en totes aquestes modalitats, però hi ha milers d’estudiants en espera d’una plaça en totes aquestes modalitats.
Seria convenient articular un sistema d’educació al llarg de la vida i definir-ne les responsabilitats públiques.
3.     LES ESCOLES BRESSOL
El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la llei de l’educació 0-3. Era fruit d’una ILP impulsada des de la comunitat educativa. El Departament ha anunciat que la incompleix de forma unilateral, i que deixa de finançar aquesta etapa educativa. La llei definia el finançament a tres bandes: Generalitat, Ajuntaments, famílies.
Dades oficials. Pressupostos Generalitat i declaracions Consellera
2010
67.636.060
2012
26.500.000
2013
0
La Unió Europea va promulgar una directiva l’any passat on recomana als països membres la universalització de l’educació preescolar, per la seva utilitat per millorar els resultats educatius, prevenir el fracàs escolar i l’abandonament prematur del sistema educatiu, així com millorar la cohesió social.
      Després de la Llei de Pressupostos, a l’ensenyament s’han produït tres retallades molt importants (no úniques, però sí les més grans) que no s’han quantificat oficialment.
      Les derivades del Decret Wert, d’abril de 2012, que augmenten les ràtios i redueixen les substitucions. També afecten programes com Educa3, el programa PROA de reforç, l’1x1 d’extensió de les TIC...
      Les derivades de la retallada d’una paga (-7% salari) a tot el personal dependent de pressupostos de la generalitat (també d’empreses concertades o subvencionades)
      El no finançament de les escoles bressol municipals que s’acaba d’anunciar.
Només podem treballar, doncs, amb estimacions a partir d’inicis de 2012. CCOO estima la davallada pressupostària des que governa CiU (desembre  de 2010-setembre 2013) entre un 17% i un 20% sense comptar els pressupostos de la Universitat, que estan en un altre departament. Aquestes xifres coincideixen amb les de l’estudi que s’està realitzant a la UAB, encapçalat per Xavier Bonal, llicenciat en economia i doctor en sociologia, especialitzat en temes educatius.
I una pregunta per a la consellera. Pot explicar per què a l’agost i al setembre s’han modificat les planificacions, suprimint concerts, obrint i tancant grups als centres educatius i fins i tot removent professorat que ja estava nomenat?

Posterior
« Prev Post
Anterior
Next Post »