MUCE: resistències actives a la LOMCE

Des del MUCE proposem:


La comunitat educativa ha manifestat àmpliament el rebuig clar i contundent a la LOMCE amb la recollida de signatures, manifestacions, vagues, manifestos i accions de protesta. Per aquest motiu, al mes de maig de 2013 el MUCE va presentar una proposta de resolució al Parlament centràvem la nostra disconformitat a la globalitat de la llei, amb els motius i amb un sèrie de propostes per fer visible la nostra insubmissió des dels centres educatius i les comunitats educatives.

El MUCE exigeix al govern i al Parlament que paralitzin l’aplicació de la LOMCE i publiquin oficialment la seva inaplicació a Catalunya a partir del proper curs.

L’escola, el món de l’educació, viu uns moments especialment delicats, entre les retallades conjunturals i els retocs estructurals. Els darrers cursos, l’anunci de la conselleria d’ensenyament, de tancaments de diferents línies de centres i de manera especial en l’educació pública així ho constata.
Representats del MUCE al Parlament


El que diem des del MUCE és que el dret universal a l’educació ha d’estar garantit pels poders públics. Per això, davant la campanya de matriculació del proper curs 2014/15 ahir vam expressar la nostra posició en una roda de premsa.








RESISTÈNCIA ACTIVA A LA LOMCE


La comunitat educativa ha manifestat àmpliament el rebuig clar i contundent a la LOMCE amb la recollida de signatures, manifestacions, vagues, manifestos  i accions de protesta.

El passat mes de maig de 2013, el MUCE presentà  una proposta de resolució  al Parlament en la qual centràvem la nostra disconformitat a la globalitat de la llei per:

  • El dret universal a l'educació ha d'estar garantit pels poders públics. La LOMCE posa en qüestió la universalitat del dret a l'educació en introduir l'expressió "titulares del derecho a la educación" on s'indica, per passiva, que hi pot haver persones que no siguin "titulars" del dret. En el mateix article rebaixa la responsabilitat dels poders públics I dóna la mateixa potestat de regulació i finançament als agents privats: "otros agentes, públicos y privados, que desarrollan funciones de regulación, de financiación o de prestación..."
  • El talent individual i col•lectiu és el resultat de l'educació, no una qualitat innata i inamovible. Els Infants tenen dret a construir la seva identitat i els seus talents en un procés de cooperació social que redefineix contínuament la cultura col•lectiva, el patrimoni humà primordial. Aquesta és precisament la grandesa de l'educació, que ens permet ser millors que nosaltres mateixos. No podem compartir que el sistema educatiu tingui com a missió reconèixer diferències d'origen i "encauzarlas en distintas trayectorias", sinó compensarles mitjançat una bona educació per fer efectiva la igualtat d'oportunitats en la vida adulta.
  • L'educació implica un compromís ètic amb la societat i amb la convivència democràtica. Defensem l'educació en els valors comuns d'una societat democràtica, un currículum laic en l'educació bàsica, que permeti a les persones la formació de criteri lliure i propi, des del respecte i el coneixement de diferents opcions ideològiques o religioses. La diferenciació escolar de l'alumnat que cursa religió i el que cursa una assignatura alternativa i l'eliminació d'una formació comuna en els valors de ciutadania no són mesures adequades per al conreu de l'esperit crític ni de la solidaritat democràtica.
  • La segregació escolar opera contra l'educació, la construcció de coneixement i la cohesió social. La LOMCE promou la segregació escolar de l'alumnat per nivell adquisitiu, amb la promoció del mercat educatiu í de polítiques de competitivitat entre escoles. Promou la segregació per sexe, la segregació per religió, per "especialització curricular", per rendiment escolar... Facilita la segregació escolar, també, mitjançat una normativa d'admissió d'alumnes que dóna potestat a les direccions dels centres per seleccionar l'alumnat.
  • La coresponsabilitat és un factor d'èxit en l'educació. Cal tota una tribu per educar un infant. És necessari que la normativa educativa tingui coherència en el conjunt d'Europa. Igualment és necessària la capacitat de decisió en educació de la societat catalana a través del seu govern i dels seus poders locals, per a la implementació de les polítiques sobre el territori i per a la pervivència de la cultura pròpia. Alhora és imprescindible la capacitat de fer projecte educatiu concret a cada centre o grup de centres, amb la implicació de la comunitat educativa. La LOMCE Ignora les directives europees, usurpa competències al govern de Catalunya, anul•la la capacitat d'intervenció dels municipis, desconsidera la intervenció dels agents socials i minimitza la participació de la comunitat educativa en el sistema. D'aquesta manera, el sistema és més ineficient, i als seus actors principals se'ls redueix el millor que poden aportar: la seva responsabilitat i la seva iniciativa.
  • L'escola catalana i la immersió lingüística han estat una política de consens a Catalunya i un factor d'integració per a la ciutadania catalana de qualsevol origen. La societat catalana no ha de permetre la fractura social ni la pèrdua cultural que l'aplicació de la LOMCE suposaria, en permetre escoles amb llengües vehiculars diferents, o en reduir el pes de la llengua i la cultura catalanes en el sistema educatiu. En aquest sentit operen no només els preceptes de la LOMCE relacionats amb les competències de la Generalitat, i sobre el propi currículum, sinó les disposicions relatives a l'avaluació mitjançant proves externes amb efectes sobre la promoció i la selecció de l'alumnat.
  • La millora de la qualitat de l'educació pública s'aconsegueix mitjançant un esforç col•lectiu i continu basat en el coneixement de les ciències de l'educació, en la investigació i en la innovació pedagògica. És inacceptable la selecció i la classificació de les matèries del currículum, els plantejaments organitzatius i de gestió, l'errònia concepció d'autonomia de centres... La LOMCE no avança en la formació del professorat i del conjunt de la comunitat educativa, ni en la promoció de la investigació, la transferència de coneixement i la innovació. Al contrari, la LOMCE s'ufan a de basar-se en el "sentido común".
Punts que van ser acceptats pels grups parlamentaris  CiU, PSC, ERC, ICV i CUP.

Mesos després la LOMCE ha estat aprovada pel Partit Popular amb l'oposició de la resta de  grups parlamentaris.  Constatem una vegada més la manca de diàleg i  la prepotència del partit governant.  

Aquesta llei s’imposa  -com ja va succeir amb la LOCE-  situant la seva aplicació en la dinàmica de majories parlamentàries, no en un teixit social que recolzi la implantació.


Per aquests motius les organitzacions que formen el Marc Unitari de la Comunitat Educativa iniciem una campanya de RESISTÈNCIA ACTIVA a l’aplicació de la llei.
 

Aquesta campanya té com objectiu impedir que el sistema educatiu de Catalunya és vegi afectat  per les mesures que es volen aplicar per:

INNECESÀRIES
  • S’ha fet sense anàlisi pública
  • Sense  debat
  • Sense consens social.
  • En un context de greus retallades, primer recuperar la inversió
  • Destrueix aquells aspectes dels sistema educatiu que tendien a la millora educativa (equitat i igualtat d'oportunitats, immersió, ensenyament per competències i capacitats, adaptació al context ,  atenció a la diversitat, democràcia al centre...) 


INUTILS i CONTRAPRODUENTS:
  • Representa un retrocés important en la qualitat educativa i en la mateixa concepció de l'ensenyament.
  • Retorn als currículums obsolets i tornada als ensenyaments memorístics 
  • Legitima les retallades en educació. (ex. més alumnat, menys professorat).
  • No respon  als reptes actuals
  • No millorarà resultats, en tot cas els amagarà, ja que expulsa gran part de l'alumnat del sistema comú.
  • No respecta la diversitat cultural i tendeix cap a una forma de pensament únic molt qüestionable (com demostra el currículum ofegador i obsolet).
  • La jerarquització del centre educatiu no millora resultats, ans al contrari.

INJUSTES

  • Prevalença del castellà. Elimina les llengües pròpies
  • Centralitzadora: treu  competències a les CCAA
  • Separa als alumnes per religió: retorn a l’adoctrinament a l’escola 
  • Autoritza la segregació per sexe
  • Adoctrina i retorna la religió com matèria avaluable.
  • Selecció continua  i prematura de l’alumnat (revàlides)
  • Segregació de l'alumnat en Formació Professional Bàsica
  • Degrada la Formació Professional considerant-la de segona
  • Anul.la  la participació de pares i mares, alumnat i professionals en la presa de decisions
  • Pretén eliminar el fonament democràtic dels centres educatius 
  • Privatitza l'oferta educativa
  • És centralitzadora i utilitza l'avaluació com una eina de control (i de poder) polític i social.
  • Utilitza l'avaluació per etiquetar i estigmatitzar tant l'alumnat com  els centres educatius.
  • Tempta a una utilització nefasta de l'autonomia de centre com un instrument d'estratificació social, de funcionament anti-democràtic i de privatització.
  • Provoca una innecessària inestabilitat laboral entre el professorat.
  • Deslegitima la funció docent.
  • La introducció de capital privat  en els centres educatius pot comportar grans diferències entre centres i zones.
En conseqüència, genera una manca total de confiança en vers tot el sistema.


PROPOSTES

Plantegem que els centres educatius amb la participació de tota la comunitat educativa explicitin en els seus projectes educatius de centre (PEC): 

  • Projecte Lingüístic.
Garantint  el català com llengua vehicular tal i com marca l'ordenament jurídic català.
Que els professionals continuïn fent les classes en català i apliquin el sistema d’immersió lingüística que tan bons resultats pel que fa a la cohesió i a la no-segregació ens ha proporcionat. La llengua vehicular a l’ensenyament públic ha de ser el català.



  • Projecte Curricular  ha de considerar prioritzar :
    • El coneixement de l’entorn
    • El caràcter científic i rigorós
    • En definitiva el treball sobre els competències per sobre de coneixements memorístics i deslligats de la realitat de l'alumnat.
  • El  llibre de text no és més que un dels molts  materials de consulta de l’alumnat. Per tant aturar-ne els canvis resulta una primera mesura de valor simbòlic però insuficient.
  • Insubmissió al currículum LOMCE. No-utilització dels nous llibres de text. El professorat, a l’aula, hauria de dissenyar i gestionar els continguts, objectius, metodologies i avaluacions que consideri més adients per a la formació integral i global de l’alumnat. Seguint l’experiència iniciada per molts centres educatius, la socialització de tot tipus de materials faria innecessària l’adquisició dels nous llibres de text amb el currículum LOMCE.
  • Impulsar l'ús de xarxes d'informació lliures.
  • Ens neguem a l’assignatura de religió com matèria que forma part del currículum i avaluable. L’opció religiosa forma part de la “cultura familiar“ i és aquesta la que ha d’assumir la seva concreció.
  • Promoure la no-matriculació de l’alumnat en la matèria de religió. Triar matèries que excloguin la religió de l’itinerari de l’alumnat. Fomentar amb informació per part del centre l’exclusió de la religió de l’horari lectiu de l’alumnat, proposta que fem extensiva a la matèria d’emprenedoria.
  • Boicot a les avaluacions externes derivades de la  LOMCE i exigir al Departament que en faci cas omís.



  • A nivell organitzatiu:
  • Garantir la participació decisòria de pares/mares,   professionals  i alumnat en el consell escolar. I del professorat en el claustre.
  • Redactar i pactar resolucions en els consells escolars i claustres que mantinguin les competències perdudes, no només anteriors a l’entrada en vigor de la LOMCE, sinó també de la LEC.
  • Finalment el compromís de funcionament democràtic com a eina educativa i com a forma pràctica i vàlida de funcionament. Reclamem la vivència democràtica de l'alumnat com a tal i reclamem la co-responsabilitat de tots els agents en el procés educatiu.
  • Boicot a l'arbitrarietat en les provisions de llocs de treball.
  • Animem els centres, claustres i consells escolars a exigir al Departament el recursos necessaris i, alhora, a negar-se, via resolucions i acords de claustres i consells escolars, a implementar convenis i projectes amb empreses privades i fundacions que en deriven.
El MUCE procurarà utilitzar tots els mitjans al seu abast per aturar l'aplicació d'aquesta llei i en cap cas renunciarà a les seves expectatives explicitades en un sistema educatiu democràtic, català, laic, cohesionador i inclusiu, coeducatiu, públic i de qualitat, que atengui la diversitat i promogui la igualtat d'oportunitats.

El MUCE  exigeix al Govern i al Parlament que paralitzin l’aplicació de la LOMCE i publiquin oficialment  la seva inaplicació a Catalunya a partir del proper curs.
 

Per aconseguir-ho seguirem concretant  propostes de mobilització, de funcionament i de boicot.


Marc Unitari de la Comunitat Educativa
12 de febrer de 2014






Temes relacionats



MUCE: resistències actives a la LOMCE MUCE: resistències actives a la LOMCE Reviewed by Angel Benito Benita on de febrer 14, 2014 Rating: 5
Amb la tecnologia de Blogger.