Salut Laboral. Informa. Salut docent: eines per a la prevenció



Saliut docent: Eines per a la prevenció

Informa núm. 7 - Octubre 2014. 
Tot el document en pdf aquí (+)



1. Què és la prevenció de riscos laborals (PRL)?
S’entén per prevenció de riscos laborals el conjunt d’activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases de l’activitat de l’empresa amb la finalitat d’evitar o disminuir els riscos derivats del treball (art. 4.1 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals).
La prevenció de riscos laborals té com a objectiu fonamental que la seguretat i la salut del personal treballador no es vegin alterades per unes condicions inadequades dels llocs de treball.

2. Accidents laborals i malalties professionals
2.1. Accident laboral és qualsevol lesió corporal que el treballador o treballadora pateixi en ocasió o per conseqüència del treball que executa per compte d’altri, i sempre que es produeixi una lesió corporal, encara que no hi hagi baixa laboral.
Són constitutives d’accident de treball les lesions que pateixi el treballador o treballadora durant el temps que treballa i en el lloc de treball.
D’acord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, el director o directora del centre educatiu públic del Departament ha de notificar als Serveis Territorials o al Consorci d’Educació de Barcelona qualsevol accident o incident laboral que hagi sofert el personal que treballa al centre, hi hagi una baixa posterior de la persona afectada o no. Aquesta notificació s’ha de fer d’acord amb el model "full de notificació d’accident, incident laboral o malaltia professional" degudament formalitzat.
Una còpia del full de notificació d’accidents s’ha de lliurar a la persona afectada i una altra s’ha de conservar a l’arxiu del centre.
Terminis de notificació d’un accident:
-       Immediatament, en cas d’accident mortal.
-       24 hores, en cas d’accidents amb baixa molt greu, accidents greus i accidents que afectin més de quatre persones.
-       48 hores, en cas d’accidents amb baixa lleus, accidents sense baixa i incidents laborals.
2.2. Malaltia professional és la que contreu el treballador o treballadora com a conseqüència del treball que executa per compte d’altri en les activitats que s’especifiquen en el quadre aprovat en el Reial decret 1299/2006 i que estigui provocada per l’acció dels elements o substàncies que s’hi indiquen per a cada malaltia. http://bit.ly/1n7oBSw
Les malalties no incloses en aquest reial decret que tinguin com a conseqüència exclusiva la realització de la seva professió seran considerades com a accident laboral.
3. La prevenció de riscos laborals al Departament d’Ensenyament
Fruit del marc legal, en la gestió de la prevenció de riscos laborals al Departament d’Ensenyament hi participen diferents figures, i cal destacar-ne les següents:
El Servei de Prevenció de Riscos Laborals és la unitat administrativa creada arran de l’aparició del Decret 183/2000, i s’encarrega de gestionar la prevenció de riscos laborals del personal del Departament i dels centres de la seva titularitat.
Les seccions de prevenció de riscos laborals són les unitats administratives presents a cada un dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament, i s’encarreguen de la gestió de la prevenció de riscos laborals als centres i a les persones que presten servei en el seu àmbit territorial.
Els delegats i delegades de prevenció són els representants dels treballadors i treballadores amb funcions específiques en matèria de prevenció de riscos laborals, i han estat escollits d’entre els delegats i delegades sindicals sortits de les eleccions sindicals per la junta de personal corresponent.
Competències
       Acompanyar els tècnics i tècniques en les avaluacions i als inspectors i inspectores de Treball i Seguretat Social en les visites als centres de treball.
         Accedir al centre en el cas d’accident laboral.
   Realitzar visites als centres de treball per exercir la vigilància i el control de l’estat de les condicions de treball, accedint a qualsevol zona i comunicar-nos durant la jornada amb els treballadors i treballadores.
        Accedir a la documentació de la qual el centre ha de disposar obligatòriament.
Els incompliments per part del centre de treball d’aquestes competències atribuïdes als delegats i delegades de prevenció són considerades infraccions greus segons la legislació vigent.
El coordinador o coordinadora de prevenció de riscos laborals és el treballador o treballadora designat a cada centre de treball del Departament d’Ensenyament, amb les funcions de promoure i coordinar les actuacions en matèria de salut i prevenció de riscos laborals, sempre en col·laboració i sota la supervisió i direcció de la persona responsable del centre de treball. És important que existeixi una bona coordinació entre el coordinador i coordinadora de riscos laborals del centre de treball i el delegat i delegada de prevenció.
Els comitès de Seguretat i Salut són els òrgans paritaris i col·legiats de participació destinats a la consulta regular i periòdica de les actuacions de l’entitat en matèria de prevenció de riscos. El Departament d’Ensenyament té onze comitès.
La Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals (CPPRL) del personal del Departament d’Ensenyament, en la qual hi ha els representants dels treballadors i treballadores i els representants de l’Administració.
4. Aspectes tècnics i organitzatius: mesures d’acció preventiva
En la prevenció de riscos laborals hi ha quatre disciplines preventives diferenciades:
           Seguretat
           Ergonomia i psicosociologia aplicada
           Higiene
           Medicina del treball
La prevenció de riscos laborals, mitjançant les quatre disciplines que la integren, pretén evitar que es produeixin accidents de treball i que apareguin malalties professionals.
4.1. Seguretat
Els principals riscos per a la seguretat dels treballadors i treballadores d’un centre tenen a veure amb el contacte amb superfícies perilloses (arestes tallants o punxegudes, etc.), cops amb elements mòbils o estàtics (calaixos oberts, caiguda de llibres, portes, etc.) i caigudes en el mateix pla i en alçada (obstacles als passadissos, escales en males condicions, etc.).
Aquests fets es produeixen en els espais de treball on es desenvolupa l’activitat: aules, despatxos, laboratoris, tallers, etc., i poden tenir conseqüències traumàtiques (ferides, contusions etc.). Per tal d’evitar-los caldrà que els espais de treball compleixin les condicions de seguretat establertes en la normativa vigent.
Així mateix, caldrà també que la direcció del centre de treball tingui una actitud activa pel que fa als següents riscos que poden estar presents en un centre educatiu:
-       Riscos relacionats amb el manteniment de les instal·lacions.
-    Riscos relacionats amb possibles emergències que es puguin produir al centre educatiu. Pla d’emergència i pla d’autoprotecció.
-       Riscos generals presents en els diferents espais del centre educatiu.
4.1.1. Coordinació d’activitats empresarials
D’acord amb el Reial decret 171/2004, de 30 de gener, que desenvolupa l’article 24 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, en matèria de coordinació d’activitats empresarials, el director o directora del centre adoptarà les mesures necessàries perquè les empreses i persones que desenvolupin activitats al centre de treball rebin la informació i les instruccions adequades, amb relació als riscos existents al centre de treball i a les mesures de protecció i prevenció corresponents, així com les mesures d’emergència que s’han d’aplicar.
4.2. Ergonomia i psicosociologia aplicada
           
            4.2.1. Ergonomia
L’ergonomia és la ciència que tracta de l’adaptació del treball a les condicions psicològiques i anatomicofisiològiques de la persona, a fi que el binomi persona-màquina assoleixi l’eficàcia més gran possible.
            4.2.2. Psicosociologia aplicada
La psicosociologia aplicada estudia les característiques de les condicions de treball, sobretot pel que fa als aspectes organitzatius, que poden afectar la salut de les persones.
Mitjançant l’estudi dels factors de risc psicosocial, definits com el conjunt de condicions que es troben presents en una situació laboral i que estan directament relacionades amb l’organització, el contingut de la feina i la realització de la tasca, i que es presenten amb capacitat per afectar tant el desenvolupament del treball com la salut del personal treballador.
El Departament d’Ensenyament, per identificar i avaluar els factors de risc psicosocial, utilitza la metodologia FSICO de l’Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo.
Des de l’any 2010, existeix un Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament psicològic, sexual, per raó de sexe o orientació sexual i altres discriminacions a la feina, el qual pot activar qualsevol treballador o treballadora de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Cal destacar que, amb aquest protocol d’assetjament, els tècnics i tècniques dels serveis de prevenció dels diferents departaments gairebé mai han determinat l’existència d’assetjament a l’Administració pública.
A principis del 2014, es va aprovar, amb l’únic vot en contra de CCOO, el nou Protocol d’assetjament psicològic laboral i d’altres discriminacions a la feina. CCOO no va donar el vistiplau a aquest protocol perquè no permet la participació dels representants dels treballadors i treballadores a la Comissió d’Investigació, la qual només està integrada per membres i/o personal tècnic de l’Administració.
Des de CCOO, ens comprometem a continuar defensant la salut dels treballadors i treballadores i garantim la nostra feina, amb l’acompanyament i l’assessorament de les persones que estiguin patint un assetjament laboral.

4.3. Higiene industrial
 La higiene industrial és el conjunt de procediments destinats a controlar els factors ambientals que poden afectar la salut en l’àmbit del treball. La seva finalitat és la de prevenir les malalties professionals.
Cal identificar i conèixer, en el medi ambient de treball, la presència (real o potencial) d’agents contaminants (químics, físics i biològics).
4.4. Medicina del treball: vigilància de la salut (VS)
 És una especialitat mèdica que col·labora amb les especialitats tècniques per establir i adoptar les mesures necessàries per evitar o millorar els efectes sobre la salut dels treballadors i treballadores.
S’encarrega de:
          L’estudi i la protecció de la salut dels treballadors i treballadores.
          L’estudi de les malalties i els accidents que es produeixen per causa o com a conseqüència de la seva activitat laboral.
La vigilància de la salut és una tècnica de prevenció que utilitza la medicina del treball per conèixer l’estat de salut dels treballadors i treballadores i/o detectar-ne els canvis.
En general, d’acord amb l’article 22 de la Llei de prevenció de riscos laborals, les actuacions de vigilància de la salut, ja es tracti de reconeixements mèdics o d’altres actuacions preventives, són voluntàries per al personal treballador i només es poden dur a terme amb el seu consentiment. Els resultats de la vigilància de la salut s’envien de forma confidencial en sobre tancat a la persona interessada.
Les seccions de prevenció de riscos laborals contacten amb el director o directora del centre per tal de planificar la realització dels exàmens de salut o altres actuacions preventives.

4.4.1. Treballadors i treballadores especialment sensibles (TES)
L’article 25 de la Llei 31/1995 estableix que cal garantir de manera específica la protecció dels treballadors i treballadores que per les seves característiques personals o el seu estat biològic conegut siguin especialment sensibles als riscos derivats del treball.
Per garantir aquesta protecció, el metge o metgessa del treball del Servei de Prevenció de Riscos Laborals ha de valorar l’estat de salut del personal treballador tenint en compte els resultats de l’avaluació de riscos del lloc de treball i altra informació mèdica necessària. Així podrà determinar l’aptitud de la persona per al lloc de treball o la possible necessitat d’adaptació del lloc de treball a les seves característiques psicofísiques, o bé suggerir les recomanacions preventives més adients.
El director o directora del centre farà les adaptacions del lloc de treball del personal tot seguint les indicacions de la planificació preventiva establerta pel director o directora dels Serveis Territorials.
L’article 26 de la Llei de prevenció de riscos laborals preveu la protecció específica de la maternitat, part recent i lactància:
-       Es recomana la notificació al Servei de Prevenció de Riscos Laborals de les embarassades que puguin estar exposades a situació de risc en el seu lloc de treball, per exemple, risc biològic.
-       Hi ha la possibilitat d’adaptació del seu lloc de treball.
-       En cas de no poder-se adaptar el lloc de treball en situació d’embaràs i/o lactància, es valorarà la tramitació de la llicència/prestació per risc durant embaràs.
 COS EN LLUITA I MENT DESPERTA!

PROTEGIM LA SALUT! QUE NO ENS LA ROBIN!



Informa núm. 7 - Octubre 2014. 
Tot el document en pdf aquí (+)





Posterior
« Prev Post
Anterior
Next Post »