Article d'Amudena González: Escolarització Equilibrada

ESCOLARITZACIÓ EQUILIBRADA: IMPOSSIBLE SENSE VOLUNTAT POLÍTICA I EDUCATIVA

Estem a les portes d’un nou període de preinscripció escolar, del 23 de març al 4 d’abril. És un procés molt important per a les famílies i pels municipis.

Per primer cop, el Departament d’Ensenyament i les entitats que representen als municipis de Catalunya han acordat els criteris que s’hi aplicaran. En destacaré el que hauria de ser el paraigües sota el qual s’aixopluguessin els altres criteris: “Es vetllarà per l’equitat i l’equilibri sociocultural de la població, evitant l’increment de l’estigmatització de centres”. Però el document no reflecteix que aquest sigui l’objectiu al qual han de donar resposta la resta de criteris. També queda clar que, tot i el reconeixement que l’estigmatització existeix, només es proposa no incrementar-la, sense mostrar voluntat política i educativa per eliminar-la. Aquest no és, en paraules de Eduardo Galeano, l’horitzó que animi a caminar i a continuar avançant.

Que aquest principi no ocupi un lloc prioritari preocupa, perquè és un objectiu al qual els polítics han de donar solució més enllà de les respostes tècniques, més enllà de fer els càlculs correctes perquè quadrin els comptes: mirar dades del padró, establir ràtios, marcar el percentatge de repetidors i dividir per obtenir el resultat de grups a escolaritzar. On queden les variables a tenir en compte per equilibrar l’alumnat entre tots els centres sostinguts amb fons públics? Es proposen actuacions proactives per aconseguir-ho? En aquest sentit, les propostes per millorar els recursos als centres de màxima complexitat no ens han de confondre, perquè només reflecteixen la necessitat de millorar la situació de determinats centres, però no un veritable interès per evitar cronificar la segregació que presenten. El que caldria és evolucionar perquè tots els centres tinguin complexitats similars, anant reequilibrat la diversitat dels centres en favor de la cohesió social.

L’educació no és només una qüestió matemàtica o tècnica. És un pilar arrelat en VALORS que han de regir totes les decisions. Treballar per aconseguir una escolarització equilibrada és una decisió política, que implica fermesa per concretar actuacions.

Al debat “Ara és demà”-encarregat aquest curs per la Consellera Meritxell Ruiz al Consell Escolar de Catalunya- que enguany està desenvolupant el Departament d’Ensenyament sobre el futur de l’educació al nostre país, es planteja la necessitat de “crear un grup d’estudi sobre l’equilibri en la distribució dels alumnes en el procés de matriculació”. Doncs... ja disposem d’un estudi rigorós, amb dades, diagnòstic i propostes molt concretes. És l’Informe del Síndic de greuges 2016, que analitza la segregació escolar a Catalunya: condicions d’escolarització i gestió del procés d’admissió de l’alumnat.

A Girona, també estem immersos aquest curs en un procés deliberatiu, promogut per l’Ajuntament, amb l’objectiu d’aconseguir un model d’escolarització més equitatiu, objectiu inexcusable si no ho impedís el manteniment implícit de l’elecció de centres per part de les famílies. Voler atendre tots dos objectius, sovint incompatibles, impedeix combatre amb eficàcia la segregació escolar a Girona. El motor del punt de partida ja té el fre de ma posat.

A l’Informe del Síndic de Greuges citat, Girona figura com un dels 10 municipis catalans més grans de 10.000 habitants amb més segregació escolar a primària. Per tant, a la nostra ciutat necessitem afrontar el problema i fer propostes. Allò realment important és intervenir. Mentre continuem en el debat no avancem. Ens continuarem quedant en la contemplació de la fotografia, sense canviar els elements sobreposats en el paisatge que ens mostren una imatge distorsionada. Si volem una escolarització equilibrada als centres, aquests han de reflectir la realitat diversa, complexa, plural de cada municipi, assegurant l’educació en igualtat d’oportunitats.

El proper curs, a Girona hi haurà una ampliació de 3 línees més a 1r d’ESO a l’Institut Ermessenda. Hi ha la urgència de la resposta tècnica, però aquesta s’ha d’emmarcar en la voluntat de l’escolarització equilibrada. Hem de considerar les adscripcions, la reserva de places per l’alumnat de necessitats educatives especials, les ràtios, el procés d’admissió d’alumnat. Tenim el repte de combatre la segregació a la ciutat. CCOO, com a sindicat sociopolític i membre del MUCE (Marc Unitari de la Comunitat educativa), estarà alerta per fer-ne el seguiment.

L’educació és una inversió que requereix una prospectiva de llarga mirada i molt de temps per veure els fruits.... però la collita sempre arriba. Cada curs escolar que s’inicia és una oportunitat en la que tot compta: el que es fa i el que es deixa de fer.

Potser és l’hora de deixar de fer estudis i començar a valorar els que ja es tenen. Aprofitem el temps per madurar propostes, per consensuar-les i posar-les en pràctica. La segregació escolar vulnera el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats. No ho podem permetre. No podem perdre el temps.


Almudena González

Professora i Delegada sindical de CCOO
Posterior
« Prev Post
Anterior
Next Post »